El cabusset

Cabusset (Trachybaptus ruficollis)

Adult plomatge nupcial

 Adult plomatge internupcial

Petit cabussador (29 cm) fàcil de reconèixer per la seva silueta compacta, cap rodó, amb coll mitjà arquejat, bec prim, curt, recte i fosc amb la base groga, a l'estiu. A l'estiu (plomatge nupcial) mostra una coloració general fosca, amb el cos, el cap i el clatell negres, mentre que la gola i el coll presenten una tonalitat castany-vermellósa. A l'hivern (plomatge internupcial) les zones inferiors, incloent-hi les galtes, la gola i el coll, tenen color crema, mentre que el cap i el dors són d'un to marró fosc; en aquesta època, el bec és gairebé íntegrament de color gros. Tant en una com altre estació, la part del darrera té un aspecte cotonós. No para quiet. Es cabussa constantment a la recerca de les seves preses aquàtiques (larves d’insectes, invertebrats aquàtics, peixets). El seu reclam és un so llarg i agut (bi-bi, bit-bit). A l'hivern es mostra silenciós. Al cabusset li agraden les aigües tranquil·les, per la qual cosa no és estrany trobar-lo a petites basses o fins i tot a sèquies.

José Carlos Sires, XC381776. Accessible at www.xeno-canto.org/381776

El corb marí gros

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)

 

És un ocell de grans dimensions (77-94 cm). Abans el corb marí gros era només hivernant, però des de fa uns anys s'ha establert com a reproductor en alguns llocs i el podem veure tot l’any. A partir del setembre arriben, per hivernar a casa nostra, individus del nord d’Europa. L’adult té plomatge tot negre, amb iridescència blava i verda. El dors és de color gris bronze amb vores fosques. La cua és negra i força llarga. El cap és negre , amb la gola i les galtes blanques. Els ulls són verds, van des de maragda fins a turquesa. El bec llarg i potent és de color negre amb la base ataronjada. Té el coll llarg,  i les potes curtes, i els peus palmats són negres. El plomatge nupcial mostra una taca blanca a la cuixa. Té una veu gutural una mena de fort “kraa”.

Viu a les costes rocoses o sorrenques, a les desembocadures dels rius, en aiguamolls i prop de llacs i pantans. Fa niu en penya-segats i illes rocoses, i s'alimenta principalment de peixos i d’invertebrats aquàtics.

 Jordi Calvet, XC690071. Accessible at www.xeno-canto.org/690071

L'ànec cullerot

Ànec cullerot (Spatula clypeata)

 Femella

 Mascle

És un ànec que es distingeix pel gran bec gris en forma de cullera (espàtula). Fa uns 44-52 cm. El mascle té el cap verd en el qual es distingeixen els ulls grocs (iris), el pit blanc, els costats i el ventre marrons i l’esquena negra. Les potes són ataronjades. La femella és semblant a la de l’ànec collverd però es diferencia pel bec que és grisenc, ataronjat per la base i amb forma de cullera. Viu en estanys, aiguamolls i llacunes litorals. No és tan gregari com altres ànecs normalment es veuen en parelles o en estols petits.

El seu bec en forma d'espàtula és especialment adequat per filtrar l’aigua i recollir l’aliment. Mou el bec a l'aigua de dreta a esquerra, xucla constantment, i filtra les partícules comestibles (petits animals aquàtics, crustacis, mol·luscs i plàncton) però també menja plantes.

La població autòctona és d’unes 10-15 parelles però a partir del mes d’agost arriben a Catalunya de 10000 a 18000 exemplars del nord d’Europa i s’hi estaran fins a finals de l’hivern.

Aquesta és la seva veu.

Paul Driver, XC168805. Accessible at www.xeno-canto.org/168805

El xibec

Xibec (Netta rufina)

 Mascle 

 Femella

És un ànec gran (53-57 cm) capbussador. El mascle té el cap ataronjat-terrós amb la part de la cara més fosca. El coll, el pit i el ventre són negres. Els costats blancs contrasten amb el dors marronós. Una banda blanca creua l'espatlla. El bec i els ulls són vermells, les potes vermell-taronja. La femella és més discreta: cap marró fosc, galtes de color blanc grisenc, bec gris, ulls foscos, dors marró, i part inferior més pàl·lida.

S’alimenta a la superfície o es capbussa per prendre bàsicament plantes o també animals petits (capgrossos, crustacis, cucs, insectes, mol·luscs, peixets...).

És una espècie migratòria que hiverna a la regió mediterrània però a Catalunya hi ha una població que la podem veure quasi tot l’any. Viu on hi ha masses d'aigua envoltades de canyissars de les costes marines, llacs i aiguamolls.

Fa uns sons de reclam sonors i repetitius.

Reclam: Matthias Hemprich, XC292367. Accessible a www.xeno-canto.org/292367

Colom roquer

 

El colom roquer (Columba livia) o domèstic, perquè aquesta espècie és de la que es deriven els coloms domèstics, fa de 25 a 35 cm, té el plomatge gris-blavós, més fosc al cap, coll i pit, amb irisacions, menors a la femella, el carpó és blanc i té dues bandes fosques a les ales que es veuen bé quan les té plegades. També és fosca la punta de la cua. El bec és negrós i a la part superior té una cera blanquinosa. Les potes són d’un vermell purpuri. La femella és semblant al mascle però les irisacions són menys intenses i es limiten als costats i zona posterior; el seu pit és menys voluminós i més fosc.

En principi es tracta d’una espècie rupícola però que ha colonitzat pobles i ciutats on arriben a ser una autèntica plaga perquè en disposar d’aliment i aixopluc es reprodueixen tot l’any. Murs i teulades recorden els espadats on viuen les poblacions salvatges.

Els coloms roquers són, en general, sedentaris i rarament s'allunyen de la seva regió natal, s’alimenten a terra, són principalment granívors (llavors de cereals, lleguminoses...) però també mengen fruits (lledons...), brots, insectes, erugues, cucs i cargols.

La seva veu és el conegut parrupeig.

Jacobo Ramil MIllarengo, XC695799. Accessible a www.xeno-canto.org/695799