dissabte, 10 de novembre de 2012

L'estornell negre

L'estornell negre (Sturnus unicolor)


Fa de 21 a 23  cm de llargària. El seu plomatge és negre i és difícil de diferenciar de l'estornell vulgar (Sturnus vulgaris) quan s'observa a distància, però de prop, a l'estiu, el mascle és negre brillant, amb irisacions, sense taques. El bec és groc pàl·lid amb la base de color blau grisenc, en la temporada de reproducció, i fosca o negra a l'hivern i les potes d'un color marró rosat. Té un cant característic però fa excel·lents imitacions (cornella, gralla, merla, picot verd, pinsà...). Nia en colònies en arbres o en edificis, com masos, comunament sota teulades o en forats. S’alimenta d’insectes i les seves larves, cucs, cargols, llavors i fruits i viu a ciutats i pobles. De vegades fa colònies mixtes amb l’estornell vulgar. La seva població s’estima que és de 62000 a 99000 parelles.

Llicència de Creative Commons
L'estornell negre (Sturnus unicolor) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/u/0/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5564382947685504418

divendres, 2 de novembre de 2012

El gafarró

El gafarró (Serinus serinus)


Petit ocell d’uns 11 cm, de bec fort, curt i cònic, i de color bru groguenc ratllat de negre amb zones de color groc canari com el carpó, el front, la cella i el pit. La femella és menys groga i més mat. Difícil de veure perquè s’està a les capçades dels arbres, enmig del fullam espès, on també nidifica. Acabat l’hivern però podem observar els mascles refilant a l’extrem de les branques més altes desproveïdes encara de fulla. El seu cant ràpid sembla el dringar de les claus d’un clauer. Menja llavors i erugues que troba a les zones properes on viu, normalment arbredes,  i que també es poden veure en espais oberts amb arbres. És comú als parcs i jardins de pobles i ciutats. La població és d’un milió de parelles però augmenta a l’hivern amb l’arribada dels exemplars del nord d’Europa. És la quarta espècie més abundant del país.


Llicència de Creative Commons
El gafarró (Serinus serinus) d' Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/u/0/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5805897463629767618
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/sounds/uploaded/AZXHPBEVSA/Serin080407_C.mp3.

La garsa

La garsa (Pica pica)


Són de mida mitjana, 40-51 cm dels quals, més de 20 cm,  corresponen a la cua. Ocells de bec potent, negre, amb la punta corbada lleugerament, i amb el cap i el cos negres, tret del ventre i part de les ales, que són blancs. Les ales també tenen tons blavosos. Fan nius ben protegits a les capçades dels arbres o al mig d’arbusts densos o a les parts més altes de les torres del corrent elèctric, i se les pot veure per prats i conreus i als parcs i jardins de pobles i ciutats on no és estrany veure-les remenar els residus domèstics per alimentar-se’n. Mengen insectes, cargols, ous i pollets, cireres, prunes... Són omnívores. Són molt sociables i, tot i que a la primavera i a l'estiu es desplacen en parella, la resta de l’any ho solen fer en estols de 5 a 25 individus. Es calcula que hi ha entre 100000 i 140000 parelles. És molt conegut el seu cant o millor dit reclam d’alarma.

Llicència de Creative Commons
La garsa (Pica pica) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/u/0/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5801780146991399474

dijous, 1 de novembre de 2012

El martinet blanc

El martinet blanc (Egretta garzetta)


És un ocell de 55 a 65 cm de llargària, esvelt i elegant, amb un llarg coll, de plomatge blanc pur, amb el bec i les potes negres i els dits grocs tot i que, a la primavera, són vermellosos. A l’època nupcial presenta dues llargues plomes a la nuca. És un ocell de zones aigualoses, aiguamolls, llacs, embassaments o rius, i nia en colònies prop de l'aigua, en canyissars o en arbusts i arbres sovint al costat d’altres espècies. Menja peixos, crustacis, granotes i altres petits animalons. És una espècie força gregària i sedentària, però escasseja a l’hivern perquè un bon nombre d’exemplars marxen a l’Àfrica per retornar a la primavera. La seva població a Catalunya s’estima de més de 1700 parelles. El seu cant és poc atractiu.

Llicència de Creative Commons
El martinet blanc (Egretta Garzetta) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://lh5.googleusercontent.com/-lrU1NZV0te8/TTipSt0OsCI/AAAAAAAAAlM/viGv9qe8Oes/s640/martinetblanc111.jpg

diumenge, 28 d’octubre de 2012

El blauet

El blauet (Alcedo atthis)


Aquest ocell, de 16 cm, és fàcil veure’l dalt d’una branca en posició d’observació sobre rius i rierols, canals, llacs i estanys als quals es llença per pescar un peixet o un insecte. És més probable detectar la seva presència pel seu cant mentre resta amagat a la vegetació. El delata el seu color blau turquesa del cap, del dors i de les ales i l’ataronjat del pit. És menut però està proveït d’un potent bec negre, desproporcionat per la mida, que utilitza per excavar llargues galeries (fins a un metre) en talussos sorrencs o argilosos on nia. S’estima que la seva població a Catalunya és d’entre 1000 i 1400 parelles que a l’hivern  augmenta per la presència dels hivernants nord-europeus. 


Llicència de Creative Commons
El blauet (Alcedo atthis) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://picasaweb.google.com/110747763211443092513/Ocells02#slideshow/5804449062971714866

dilluns, 22 d’octubre de 2012

La merla

La merla (Turdus merula)


Aquesta espècie, que fa uns 24-25 cm, té els sexes clarament diferents. El mascle és negre amb el bec, ben groc, i té una anella groga al voltant de l’ull. La femella és bruna amb la gorja i el pit de color més pàl·lid. Les merles, són boscanes, i malfiades, tot i que darrerament se les pugui veure en parcs urbans sempre que, sota dels arbres, hi hagi un bon estrat arbustiu, on solen fer-hi el niu. S’alimenten de tot, insectes, cargols, cucs, fruits, llavors... i també se les pot veure remenant residus domèstics. La seva població s’estima entre les 750000 i les 900000 parelles. El seu cant, basat en una sèrie de xiulets aflautats, és un del més bells dels ocells europeus.


Llicència de Creative Commons
La merla (Turdus merula) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5564385316367699010?banner=pwa

diumenge, 21 d’octubre de 2012

La puput

La puput (Upupa epops)



La puput és un ocell de mida mitjana, 28 cm, de bec prim, llarg i encorbat que desplega una cresta quan es posa o està excitada. La coloració del cap i del cos és d'un ocre rosat i les ales, el dors i la cua són negres barrades de blanc. Els sexes són similars. Té un vol ondulat i erràtic. Viu  a zones agrícoles com en conreus de secà i terrenys oberts o lleugerament arbrats. Es posa a les capçades dels arbres que utilitza com a lloc de guaita però normalment s’alimenta, arran de terra, de larves i d’insectes que extreu amb el seu llarg bec. És un visitant estival però cada vegada hi ha més individus residents, que hivernen ací. La seva presència s’estima d’entre 60000 i 95000 parelles reproductores i el seu cant és un pu-pu-pú repetitiu del qual n’ha derivat el nom.

Llicència de Creative Commons
La puput (Upupa epops) d' Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative CommonsCreat a partir d'una obra disponible a https://picasaweb.google.com/110747763211443092513/Ocells02?authkey=Gv1sRgCI-x48f25Z6y8gE#slideshow/5801793310125652306

dissabte, 23 de juny de 2012

El tudó

El tudó (Columba palumbus)



El tudó és el colom més gran de les nostres contrades, 38-43 cm. El podem identificar pel color gris blavós, pel pit rosat, i per una franja blanca, per sobre, al costat de cada ala, i per una taca blanca al coll. Tot i ser un ocell de bosc té una gran capacitat d’adaptació i ara és freqüent veure’l prop de les zones urbanitzades al costat de boscos, camps de conreu o parcs arbrats. Tot i ser una espècie cobejada pels caçadors, és difícil de caçar. El seu nombre s’estima entre 198000 i 275000 parelles que augmenten amb els hivernants del centre i del nord d’Europa. La tendència és a augmentar per la colonització de zones periurbanes i urbanes. Va perdent la por i el podem veure menjant al damunt les gespes. S’alimenta principalment de llavors, i de brots i fulles tendres. El seu cant és un potent parrupeig.

Llicència de Creative Commons
El Tudó (Columba palumbus) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a picasaweb.google.com

divendres, 22 de juny de 2012

El pardal comú

Pardal comú (Passer domesticus)





Pardal – Gorrión común - House sparrow

Ocell de cos robust, rodanxó, de 14-16 cm, amb plomatge marronós al dors i llistat de negre, de bec fosc i robust, com a bon granívor que és, i pitet negre, en el mascle, i ventre grisenc. És de molt l’ocell més comú. La seva població s’estima en 2600000 a 3800000 parelles. Fa els nius tant dalt dels arbres com a forats de les parets o sota les teulades un lloc que freqüenta i que ha servit per posar-li nom. Teuladí és el nom que donen a València al pardal. A la cançó “Les illes” de la Maria del Mar Bonet, escrita a partir d’un poema del valencià Vicent Andrés Estellés, sentim:

Teuladins de la plaça de Santa Eulari
adéu, adéu, adéu
me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa.

El trobem tant a les zones rurals com a les urbanes. El seu cant és un sorollós grinyolar i una piuladissa variada amb algun refilet dur i discordant.

Cant: https://freesound.org/s/159384/


dijous, 3 de maig de 2012

La cuereta blanca

La cuereta blanca (Motacilla alba)


Una mica més gran que un pardal (18 cm), però de comportament nerviós similar, és la cuereta blanca. És fàcil de distingir pel seu disseny on combinen el blanc, amb el negre i el gris, per la seva llarga cua i pel seu saltironar elegant. En vol es desplaça paral·lelament al sòl però fent pujades i baixades. La seva població arriba a les 100 000 parelles. La podem veure en llocs oberts i assolellats, conreus, prats, camins i carreteres, sovint a prop de l'aigua, i també a pobles i ciutats. De cant discret, s'alimenta bàsicament d'insectes i de llavors.

Llicència de Creative Commons
Cuereta blanca (Motacilla alba) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a plus.google.com

dissabte, 31 de març de 2012

La tórtora turca

La tórtora turca (Streptopelia decaocto)





Aquesta nouvinguda, tot i que la primera cita al país és del 1969, és originària de l'Àsia (Índia, Sri Lanka i Myanmar), i lentament s'ha estès pel territori català fins a comptar-se'n entre 56000 i 107000 parelles. El seu repetitiu i de vegades fins i tot molest cant delaten la seva presència tot i que és una espècie confiada que la veiem sovint als cables de la xarxa d'electricitat. S'alimenta de vegetals, llavors principalment, i per això abunda en els conreus, a prop de les granges però també a pobles i ciutats i a jardins on trobi arbrat dens per niar. En els hàbitats urbans aprofita les deixalles. L'adult fa de 31 a 34 cm, una mica més gran que la tórtora domèstica, amb la qual s'ha hibridat, que en fa 26, i amb la qual es pot confondre perquè també du aquest mig collar negre, però és rara a Catalunya (menys de 50 parelles).


Llicència de Creative Commons
Tórtora turca (Streptopelia decaocto) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a plus.google.com

dimecres, 28 de març de 2012

El pit roig

El pit-roig (Erithacus rubecula)


Aquest vistós i confiat moixó et deixa que t'hi acostis. Et pot arribar fins els peus. Si no el veus és fàcil sentir com canta. És una de les espècies més nombroses del país, la tercera. El seu nombre s'estima en un milió de parelles. Fa uns 14 cm i es distingeix fàcilment pel color vermellós ataronjat, que va del front al pit, que li dóna nom. Viu en zones forestals i bardisses i se'l pot veure també en els parcs urbans més frondosos. S'alimenta d'insectes, de cucs i de cargols.


Llicència de Creative Commons
Pit-roig (Erithacus rubecula) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a plus.google.com