diumenge, 15 de novembre del 2015

Flamencs a la Tancada - Delta de l'Ebre



Estàvem observant un nombrós grup de flamencs (Phoenicopterus roseus) des del mirador Albert Rull a la llacuna de la Tancada al Delta de l'Ebre i de sobte es van enlairar tots a la vegada.





dissabte, 22 d’agost del 2015

El becplaner

Becplaner (Platalea leucorodia)



És un gran ocell de gairebé un metre d’alçada (80-93 cm) i d’una envergadura de 120-135 cm que es distingeix pel seu bec negre llarg i pla, en forma d’espàtula, El plomatge és blanc i en període reproductor es distingeix un plomall groc al clatell i una taca també groga al pit. Les potes són negres. Habita les zones humides. A  Catalunya el trobem com a hivernant, escàs, i el podem veure, en migració, al litoral i a les zones humides, a la tardor i a la primavera. S’alimenta de mol·luscs, crustacis i peixos. És una espècie força silenciosa.


Llicència de Creative Commons
El becplaner (Platalea leucorodia) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/u/0/photos/highlights?authkey=CImuismbo72FyAE&pid=6185894456289155906&oid=110747763211443092513
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/213137


So: Frank Lambert, XC213137. Accessible a www.xeno-canto.org/213137

La cigonya blanca

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)


Ocell de grans dimensions, de pop més d'un metre d'alçada (95-110 cm), d'entre 2 i 4 kg de pes i d'una envergadura alar de 180 a 218 cm. Té el bec llarg i les potes també llargues i de color rosat, grises-negres en els joves, i el plomatge blanc llevat de les puntes de les ales que són negres. Viu en camps i prats anegats o en herbeis propers a l'aigua on trobar amb què alimentar-se (rèptils, amfibis, insectes, peixos, ocells...). Cria fent grans nius amb tronquets i branquetes a les parts altes de les capçades dels arbres, a les teulades, als campanars o en pals dels serveis de telefonia o electricitat. A l'hivern migren cap a l'Àfrica tot i que alguns exemplars hivernen a Catalunya i al sud de la península ibèrica.
La població estimada és de prop dun miler dindividus. El so que emet és el claqueig  que es produeix quan bat les mandíbules del seu bec.

Llicència de Creative Commons
La cigonya blanca (Ciconia ciconia) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/244232

So: Jordi Calvet, XC244232. Accesible a www.xeno-canto.org/244232

dijous, 9 de juliol del 2015

El corriol petit

Corriol petit (Charadrius dubius)




Ocell limícola de 15 a 18 cm típic de les zones humides riberenques o litorals però no salabroses fins i tot dels regadius. Té el bec curt i negre, les potes curtes de color carn, el dors grisenc-marronós, com la part superior del cap, el ventre blanc, com la taca frontal. Porta una franja al voltant del coll, com si fos un collaret, de color negre, com també és negra la franja que envolta els ulls, que estan encerclats per una carúncula groga. S'alimenta d'insectes, d'aràcnids, de petits mol·luscs i de larves. Estival nidificant, fa normalment una posta, de vegades dues. És hivernant en algunes zones però és majoritàriament estival i se'l pot veure entre els mesos de març i octubre, generalment en petites colònies. No fa niu i pon els ous en una petita depressió que fa en llocs sorrencs o graves. La seva població s'estima de 2 000 a 2 800 individus. El seu reclam i cant en vol els trobareu aquí.

Llicència de Creative Commons
Corriol petit (Charadrius dubius) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a www.xeno-canto.org/233491
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a https://plus.google.com/u/0/photos/110747763211443092513/albums/5724986669278701505?authkey=CImuismbo72FyAE.



Reclam i cant: Lauri Hallikainen, XC233491. Accessible a www.xeno-canto.org/233491



dilluns, 6 de juliol del 2015

El tallarol capnegre

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)




Ocell petit, d'uns 13 cm de longitud, clarament mediterrani de zones arbustives i bosquines, alzinars i pinedes fins i tot de les ciutats. El mascle té el cap negre, color que arriba per sota de l'ull, que està envoltat d'una carúncula vermella. El coll és ben blanc i la resta del cos de diferents tons de gris. La femella és menys vistosa perquè el cap és grisenc. La dieta a l'estiu és clarament insectívora mentre que quan escassegen els insectes s'alimenta de fruits carnosos com les baies.
Nia a baixa altura, als arbusts, on fa un parell de postes anyals. És de comportament inquiet i tot i que es deixa veure és més probable detectar la seva presència pel reclam fort i sec i pel seu cant melodiós
La seva població s’estima en més de mig milió de parelles i varia a l’hivern segons les onades de fred.

Veu: Jordi Calvet, XC360308. Accessible at www.xeno-canto.org/360308

dimarts, 20 de gener del 2015

L'Ànec xiulador

Ànec xiulador (Anas penelope)


Ànec d’uns 45 cm, de bec gris-blavós amb la punta negra. El mascle té el front groc, el cap castany, el pit castany clar rosat, els costats grisencs, el ventre blanc i la cua negra. La femella com amb tant d’altres ànecs és de plomatge brunenc.
Viu tant en aigües lliures, tant dolces com salabroses o marines, i en prats inundats, i s’alimenta de plantes.
Cria al nord d’Europa. És migrant, hiverna al nostre país, de l’octubre al març, i el podem observar a les zones humides. El seu nombre és variable amb una població màxima al voltant dels 4000 exemplars.
El mascle emet en vol un xiulet agut.

Llicència de Creative Commons
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a www.xeno-canto.org/202752.

Veu: Meijer, XC202752. Accesible a www.xeno-canto.org/202752

dissabte, 17 de gener del 2015

El Flamenc

Flamenc (Phoenicopterus roseus)


El flamenc, també anomenat àlic roig, és un ocell de gran alçada, de 125 a 150 cm, i també d’una gran envergadura alar, de 140 a 165 cm, que es caracteritza pel seu plomatge rosat, en els adults,  que en els joves i immadurs és marronós, grisenc o blanc brut. Les ales són d’un rosat més intens que pot arribar a ser vermell, i amb les plomes primàries i secundàries de color negre. També són característics el seu bec rosat gros i doblegat, i negre a la punta,  el seu llarg coll i les seves llargues potes de color rosa, grisenques en els joves. Quan vola ho fa amb el coll i les potes totalment esteses.
La població a Catalunya s’estima de prop dels 5000 individus que a l’hivern poden arribar als 10000. S’alimenta d’algues, de petits invertebrats i de plàncton que aixeca amb el bec dels fons sorrencs.
La seva veu és un claqueig sonor que recorda el grall d’una oca.

Llicència de Creative Commons
El flamenc (Phoenicopterus roseus) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a 
https://plus.google.com/u/0/photos?pid=6068212952435966194&oid=110747763211443092513&authkey=CImuismbo72FyAE
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/97896.


Veu: Jordi Calvet, XC97896. Accesible a www.xeno-canto.org/97896

dimarts, 13 de gener del 2015

El xarxet comú

El xarxet comú (Anas crecca)


És el més petit dels ànecs europeus (35 cm). El mascle adult té el cap castany amb una franja verda, que envolta els ulls i s’allarga fins el clatell, limitada per una franja estreta de color groc. El plomatge és grisenc amb una lleugera banda lateral blanca i amb taca groguenca a cada costat de la cua. La femella és d’un bru clapejat. Mascle i femella comparteixen una taca alar verda.
Viu als aiguamolls, pantans i estanyols i en les aigües tranquil·les dels rius. És hivernant tot i que algun exemplar el podem veure a l’estiu. La seva població s’estima al voltant dels 30 000 exemplars. S’alimenta de plantes aquàtiques, de llavors i d’alguns insectes, cucs i mol·luscs.

La veu de la femella fa és un cucleig alt i rogallós i la del mascle un breu cric.

Llicència de Creative Commons
El xarxet comú (Anas crecca) de d'Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Veu: Julien Rochefort, XC147726. Accesible a www.xeno-canto.org/147726