dimecres, 10 de setembre del 2014

El cames llargues

El cames llargues (Himantopus himantopus)


El cames llargues, que fa uns 37 cm de llargària, té el bec negre, recte i fi, la figura elegant, estilitzada, per la gran llargada de les seves potes rosades, i el plomatge negre (cap, clatell i ales) i blanc (per sota i pel cap més a les femelles que als mascles). Vola amb el coll i les potes estirats. És estiuenc tot i que alguns exemplars passen també aquí l'hivern. La seva població s'estima entre 3000 i 10000 individus.

Viu als arrossars i als aiguamolls i altres llocs inundats per una fina capa d’aigua damunt la qual es mou amb un comportament nerviós. S’alimenta d’insectes , de cucs i de petits mol·luscs.

Sol ser silenciós excepte a l’època de cria en la qual té una veu molt sorollosa, un crit agut, que foragita els possibles depredadors.


Llicència de Creative Commons
El cames llargues (Himantopus himantopus) d'Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5564385468678823586?banner=pwa&pid=5564385468678823586&oid=110747763211443092513
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/sounds/uploaded/PNYKOPBQBQ/HHIM06h44m28s01apr2012.mp3.

dilluns, 8 de setembre del 2014

L'Ànec blanc

L'ànec blanc (Tadorna tadorna)




Ànec d’uns 60 cm amb plomatge majoritàriament blanc, amb el cap i el coll de color verd fosc-negrós i de bec vermell que en el mascle presenta una protuberància a la part superior (com es veu a la fotografia). També té una banda de color castany al voltant del pit, una franja fosca per la part ventral i plomes negres a les ales.
Viu en llocs sorrencs, fangosos, a llocs amb aigües poc fondes (llacs, aiguamolls...), en camps i s’alimenta de mol·luscs, petits crustacis, insectes, peixets i d’herbes. 
Cria al nord d’Europa. A Catalunya és hivernant tot i que alguns exemplars hi són tot l’any. Als litorals catalans és rar, uns 1000 exemplars, però es troba en expansió. Algunes parelles han criat al Delta de l’Ebre. 
La seva veu és un xiulet fort i grinyolant.

Llicència de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a

La fredeluga

La fredeluga (Vanellus vanellus)


És un ocell d’uns 30 cm limícola que s’observa a gairebé tots els hàbitats, també en els terrestres, a partir de l'època de pas i roman al nostre país durant el període hivernenc d’aquí li ve el nom.
Es pot distingir fàcilment pel plomall que presenta al cap (més llarg en els mascles que en les femelles), el seu bec  i pel seu plomatge verdós fosc-negre iridescent per la part dorsal mentre que la part ventral és blanca. Té un vol desordenat i no és estrany veure’n estols de centenars d’individus. La seva veu és estrident, incisiva. Viu en aiguamolls, camps i prats.
S’alimenta d’insectes, de cucs i d’altres invertebrats.


La seva població s’estima en uns 100 000 exemplars i, tot i que és hivernant, s’han localitzat individus estiuejants alguns dels quals han criat.

Llicència de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/67486.

Documentar-se sobre els ocells

Els ocells a la xarxa



Estació Ornitològica del Baix Cinca http://www.readysoft.es/mequinensa/moixo/

Grup d’Ornitologia Balear http://www.ocea.es/gob/gob.htm

Guía práctica de las Aves de España http://www.mundofree.com/carferg/

Institut Català d’Ornitologia http://www.ornitologia.org/


Oiseaux.net pàgina de l’associació Ecopains d'abord,  http://www.oiseaux.net/

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà http://www.aiguamolls.org/index_a.htm


Sociedad Española de  Ornitologia http://www.seo.org/


Llibres d'ocells



DEL HOYO, J. I SARGATAL, J. (1989): On Observar Ocells a Catalunya. Barcelona: Lynx.

FERRER, X., MARTÍNEZ, A. i MUNTANER. J. et al. (1986): Ocells. Volum 12 de la Història Natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

HARANT, H. i JARRY, D. (1973): Guide du Naturaliste dans le Midi de la France. II. La garrigue, le maquis, les cultures. Neuchâtel: Delachaux et Niestlé.

JONSSON, L. (1994): Ocells d’Europa amb el Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Barcelona: Edicions Omega.

MALUQUER,J. (1981): Els Ocells de les Terres Catalanes. Barcelona: Ed. Barcino.

MALUQUER,J. (2008): Conèixer i estimar els ocells. Barcelona: Ed. Pòrtic.

MUNTANER, J. FERRER, X. i A. MARTÍNEZ (ed.) (1983): Atlas dels Ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Barcelona: Ketres.


PETERSON, R. MOUNTFORT, G. i HOLLON P.A.D. (1996): Guia decamp dels Ocells dels Països Catalans i d’Europa. Barcelona: Edicions Omega.

SVENSSON, LARS (2010). Guia d'ocells. Europa i regió mediterrània. Barcelona. Edicions Omega.


Veus d'ocells a la xarxa


Lloc web per compartir enregistraments de les veus d'ocells silvestres de tot el món.