dissabte, 10 de novembre del 2012

L'estornell negre

L'estornell negre (Sturnus unicolor)


Fa de 21 a 23  cm de llargària. El seu plomatge és negre i és difícil de diferenciar de l'estornell vulgar (Sturnus vulgaris) quan s'observa a distància, però de prop, a l'estiu, el mascle és negre brillant, amb irisacions, sense taques. El bec és groc pàl·lid amb la base de color blau grisenc, en la temporada de reproducció, i fosca o negra a l'hivern i les potes d'un color marró rosat. Té un cant característic però fa excel·lents imitacions (cornella, gralla, merla, picot verd, pinsà...). Nia en colònies en arbres o en edificis, com masos, comunament sota teulades o en forats. S’alimenta d’insectes i les seves larves, cucs, cargols, llavors i fruits i viu a ciutats i pobles. De vegades fa colònies mixtes amb l’estornell vulgar. La seva població s’estima que és de 62000 a 99000 parelles.

Llicència de Creative Commons
L'estornell negre (Sturnus unicolor) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/u/0/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5564382947685504418

divendres, 2 de novembre del 2012

El gafarró

El gafarró (Serinus serinus)


Petit ocell d’uns 11 cm, de bec fort, curt i cònic, i de color bru groguenc ratllat de negre amb zones de color groc canari com el carpó, el front, la cella i el pit. La femella és menys groga i més mat. Difícil de veure perquè s’està a les capçades dels arbres, enmig del fullam espès, on també nidifica. Acabat l’hivern però podem observar els mascles refilant a l’extrem de les branques més altes desproveïdes encara de fulla. El seu cant ràpid sembla el dringar de les claus d’un clauer. Menja llavors i erugues que troba a les zones properes on viu, normalment arbredes,  i que també es poden veure en espais oberts amb arbres. És comú als parcs i jardins de pobles i ciutats. La població és d’un milió de parelles però augmenta a l’hivern amb l’arribada dels exemplars del nord d’Europa. És la quarta espècie més abundant del país.


Llicència de Creative Commons
El gafarró (Serinus serinus) d' Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/u/0/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5805897463629767618
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/sounds/uploaded/AZXHPBEVSA/Serin080407_C.mp3.

La garsa

La garsa (Pica pica)


Són de mida mitjana, 40-51 cm dels quals, més de 20 cm,  corresponen a la cua. Ocells de bec potent, negre, amb la punta corbada lleugerament, i amb el cap i el cos negres, tret del ventre i part de les ales, que són blancs. Les ales també tenen tons blavosos. Fan nius ben protegits a les capçades dels arbres o al mig d’arbusts densos o a les parts més altes de les torres del corrent elèctric, i se les pot veure per prats i conreus i als parcs i jardins de pobles i ciutats on no és estrany veure-les remenar els residus domèstics per alimentar-se’n. Mengen insectes, cargols, ous i pollets, cireres, prunes... Són omnívores. Són molt sociables i, tot i que a la primavera i a l'estiu es desplacen en parella, la resta de l’any ho solen fer en estols de 5 a 25 individus. Es calcula que hi ha entre 100000 i 140000 parelles. És molt conegut el seu cant o millor dit reclam d’alarma.

Llicència de Creative Commons
La garsa (Pica pica) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/u/0/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5801780146991399474

dijous, 1 de novembre del 2012

El martinet blanc

El martinet blanc (Egretta garzetta)


És un ocell de 55 a 65 cm de llargària, esvelt i elegant, amb un llarg coll, de plomatge blanc pur, amb el bec i les potes negres i els dits grocs tot i que, a la primavera, són vermellosos. A l’època nupcial presenta dues llargues plomes a la nuca. És un ocell de zones aigualoses, aiguamolls, llacs, embassaments o rius, i nia en colònies prop de l'aigua, en canyissars o en arbusts i arbres sovint al costat d’altres espècies. Menja peixos, crustacis, granotes i altres petits animalons. És una espècie força gregària i sedentària, però escasseja a l’hivern perquè un bon nombre d’exemplars marxen a l’Àfrica per retornar a la primavera. La seva població a Catalunya s’estima de més de 1700 parelles. El seu cant és poc atractiu.

Llicència de Creative Commons
El martinet blanc (Egretta Garzetta) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://lh5.googleusercontent.com/-lrU1NZV0te8/TTipSt0OsCI/AAAAAAAAAlM/viGv9qe8Oes/s640/martinetblanc111.jpg