dijous, 11 de juliol de 2013

El gavià argentat

El gavià argentat (Larus michahellis)


Els gavians són ocells de la família dels làrids, com les gavines, però de mida mitjana o gran (més de 50 cm). Gavines i gavians són animals generalment piscívors, i com a tals, vinculats al mar i a la zona litoral tot i que s'endinsen al continent seguint els cursos dels rius o a la cerca d'embassaments. Ara però també ho fan a la cerca d'abocadors d'escombraries on troben residus de què alimentar-se la qual cosa ha afavorit el creixement de la població, entre d'altres, de gavians argentats a Catalunya, que s'estima en més de 10500 parelles. El gavià argentat és un ocell gran d'uns 50 cm amb les potes grogues i el bec grocs, però amb una taca vermella, de plomatge blanc i amb el dors gris com les ales que acaben amb les puntes negres. Destaquem del seu comportament la veu cridanera i la seva agressivitat en la defensa del territori.
Les principals zones de reproducció són el delta de l'Ebre i les illes Medes.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Ocells del meu país- Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a
https://plus.google.com/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5899379547229378754?banner=pwa&pid=5899379547229378754&oid=110747763211443092513
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/130643

El gaig

El gaig (Garrulus glandarius)


De forma força semblant a la garsa, però més petit (32-35 cm) i rodanxó, és el vigilant del bosc, el seu hàbitat preferit (alzinars, rouredes i fagedes). Quan hi entrem llença el seu critd’alerta, un reclam sorollós, un repetititu “gaig-gaig”, anunciant als altres pobladors que un intrús ha entrat a casa seva. Expliquen que, en la fugida d’Egipte, quan Maria i el nen Jesús, s’havien amagat per passar desapercebuts als soldats, un gaig en delatà la seva presència, i Maria li va llençar una maledicció: “Gaig ets, gaig seràs i per més que mengis no t’engreixaràs”, la qual cosa diuen que explica perquè és un animal tant poc apreciat pels caçadors car té molta ploma i poca carn.
Té el cos de color terrós (bru-marró clar), el carpó blanc i la cua negra amb la punta de les ales que tenen una taca blanca i un conjunt de plomes amb franges blaves i negres molt vistoses. S'alimenta d'aglans i d'altres fruits silvestres tot i que ara, el gaig, sembla que s’ha tornat urbà o suburbà.
El gaig és el còrvid més abundant del nostre país. La població s'estima d'entre 110000 i 150000 parelles.

Llicència de Creative Commons

Gaig (Garrulus glandarius) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a
https://plus.google.com/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5899101647642987266?pid=5899101647642987266&oid=110747763211443092513
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a www.xeno-canto.org/112636