dijous, 9 de juliol de 2015

El corriol petit

Corriol petit (Charadrius dubius)




Ocell limícola de 15 a 18 cm típic de les zones humides riberenques o litorals però no salabroses fins i tot dels regadius. Té el bec curt i negre, les potes curtes de color carn, el dors grisenc-marronós, com la part superior del cap, el ventre blanc, com la taca frontal. Porta una franja al voltant del coll, com si fos un collaret, de color negre, com també és negra la franja que envolta els ulls, que estan encerclats per una carúncula groga. S'alimenta d'insectes, d'aràcnids, de petits mol·luscs i de larves. Estival nidificant, fa normalment una posta, de vegades dues. És hivernant en algunes zones però és majoritàriament estival i se'l pot veure entre els mesos de març i octubre, generalment en petites colònies. No fa niu i pon els ous en una petita depressió que fa en llocs sorrencs o graves. La seva població s'estima de 2 000 a 2 800 individus. El seu reclam i cant en vol els trobareu aquí.

Llicència de Creative Commons
Corriol petit (Charadrius dubius) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a www.xeno-canto.org/233491
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a https://plus.google.com/u/0/photos/110747763211443092513/albums/5724986669278701505?authkey=CImuismbo72FyAE.



Reclam i cant: Lauri Hallikainen, XC233491. Accessible a www.xeno-canto.org/233491



dilluns, 6 de juliol de 2015

El tallarol capnegre

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)




Ocell petit, d'uns 13 cm de longitud, clarament mediterrani de zones arbustives i bosquines, alzinars i pinedes fins i tot de les ciutats. El mascle té el cap negre, color que arriba per sota de l'ull, que està envoltat d'una carúncula vermella. El coll és ben blanc i la resta del cos de diferents tons de gris. La femella és menys vistosa perquè el cap és grisenc. La dieta a l'estiu és clarament insectívora mentre que quan escassegen els insectes s'alimenta de fruits carnosos com les baies.
Nia a baixa altura, als arbusts, on fa un parell de postes anyals. És de comportament inquiet i tot i que es deixa veure és més probable detectar la seva presència pel reclam fort i sec i pel seu cant melodiós
La seva població s’estima en més de mig milió de parelles i varia a l’hivern segons les onades de fred.

Veu: Jordi Calvet, XC360308. Accessible at www.xeno-canto.org/360308