Estàvem observant un nombrós grup de flamencs (Phoenicopterus roseus) des del mirador Albert Rull a la llacuna de la Tancada al Delta de l'Ebre i de sobte es van enlairar tots a la vegada.
diumenge, 15 de novembre del 2015
dissabte, 22 d’agost del 2015
El becplaner
Becplaner (Platalea leucorodia)
És un gran ocell de gairebé un metre d’alçada
(80-93 cm) i d’una envergadura de 120-135 cm que es distingeix pel seu bec negre
llarg i pla, en forma d’espàtula, El plomatge és blanc i en període reproductor
es distingeix un plomall groc al clatell i una taca també groga al pit. Les
potes són negres. Habita les zones humides. A
Catalunya el trobem com a hivernant, escàs, i el podem veure, en
migració, al litoral i a les zones humides, a la tardor i a la primavera. S’alimenta
de mol·luscs, crustacis i peixos. És una espècie força
silenciosa.
El becplaner (Platalea leucorodia) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/u/0/photos/highlights?authkey=CImuismbo72FyAE&pid=6185894456289155906&oid=110747763211443092513
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/213137.
So: Frank Lambert, XC213137. Accessible a www.xeno-canto.org/213137
La cigonya blanca
Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
Ocell de grans dimensions, de pop més d'un metre d'alçada
(95-110 cm), d'entre 2 i 4 kg de pes i d'una envergadura alar de 180 a 218 cm.
Té el bec llarg i les potes també llargues i de color rosat, grises-negres en
els joves, i el plomatge blanc llevat de les puntes de les ales que són negres.
Viu en camps i prats anegats o en herbeis propers a l'aigua on trobar amb què
alimentar-se (rèptils, amfibis, insectes, peixos, ocells...). Cria fent grans nius amb tronquets i branquetes a les parts altes de les capçades dels arbres, a les teulades, als campanars o en pals dels serveis de telefonia o electricitat. A l'hivern migren cap a l'Àfrica tot i que alguns exemplars hivernen a Catalunya i al sud de la península ibèrica.
La població estimada és de prop d’un miler d’individus. El so que emet és el claqueig que es produeix quan bat les mandíbules del seu bec.
La cigonya blanca (Ciconia ciconia) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/6185855855520590322?pid=6185855855520590322&oid=110747763211443092513
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/244232.
So: Jordi Calvet, XC244232. Accesible a www.xeno-canto.org/244232
dijous, 9 de juliol del 2015
El corriol petit
Corriol petit (Charadrius dubius)
Ocell
limícola de 15 a 18 cm típic de les zones humides riberenques o
litorals però no salabroses fins i tot dels regadius. Té el bec curt i negre, les potes curtes de color carn, el dors grisenc-marronós, com la part superior del cap, el ventre blanc, com la taca frontal. Porta una franja al voltant del coll, com si fos un collaret, de color negre, com també és negra la franja que envolta els ulls, que estan encerclats per una carúncula groga. S'alimenta d'insectes, d'aràcnids, de petits mol·luscs i de larves. Estival nidificant, fa normalment una posta, de vegades dues. És hivernant en algunes zones però és majoritàriament estival i se'l pot veure entre els mesos de març i octubre, generalment en petites colònies. No fa niu i pon els ous en una petita depressió que fa en llocs sorrencs o graves. La seva població s'estima de 2 000 a 2 800 individus. El seu reclam i cant en vol els trobareu aquí.
Corriol petit (Charadrius dubius) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a www.xeno-canto.org/233491
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a https://plus.google.com/u/0/photos/110747763211443092513/albums/5724986669278701505?authkey=CImuismbo72FyAE.
dilluns, 6 de juliol del 2015
El tallarol capnegre
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Ocell petit, d'uns 13 cm de longitud, clarament mediterrani de zones arbustives i bosquines, alzinars i pinedes fins i tot de les ciutats. El mascle té el cap negre, color que arriba per sota de l'ull, que està envoltat d'una carúncula vermella. El coll és ben blanc i la resta del cos de diferents tons de gris. La femella és menys vistosa perquè el cap és grisenc. La dieta a l'estiu és clarament insectívora mentre que quan escassegen els insectes s'alimenta de fruits carnosos com les baies.
Nia a baixa altura, als arbusts, on fa un
parell de postes anyals. És de comportament inquiet i tot i que es deixa veure és
més probable detectar la seva presència pel reclam fort i sec i pel seu cant melodiós.
La seva població s’estima en més de mig milió de
parelles i varia a l’hivern segons les onades de fred.
Veu: Jordi Calvet, XC360308. Accessible at www.xeno-canto.org/360308
dimarts, 20 de gener del 2015
L'Ànec xiulador
Ànec xiulador (Anas penelope)
Ànec d’uns 45 cm,
de bec gris-blavós amb la punta negra. El mascle té el front groc, el cap
castany, el pit castany clar rosat, els costats grisencs, el ventre blanc i la cua negra. La
femella com amb tant d’altres ànecs és de plomatge brunenc.
Viu tant en aigües
lliures, tant dolces com salabroses o marines, i en prats inundats, i s’alimenta
de plantes.
Cria al nord d’Europa.
És migrant, hiverna al nostre país, de l’octubre al març, i el podem
observar a les zones humides. El seu nombre és variable amb una població màxima
al voltant dels 4000 exemplars.
L'Ànec xiulador (Anas penelope) de d'Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/u/0/photos?pid=5564385669965871938&oid=110747763211443092513&authkey=CImuismbo72FyAE
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a www.xeno-canto.org/202752.
Veu: Meijer, XC202752. Accesible a www.xeno-canto.org/202752
dissabte, 17 de gener del 2015
El Flamenc
Flamenc (Phoenicopterus roseus)
El flamenc, també anomenat àlic roig, és un ocell de gran alçada, de 125
a 150 cm, i també d’una gran envergadura alar, de 140 a 165 cm, que es
caracteritza pel seu plomatge rosat, en els adults, que en els joves i immadurs és marronós,
grisenc o blanc brut. Les ales són d’un rosat més intens que pot arribar a ser
vermell, i amb les plomes primàries i secundàries de color negre. També són
característics el seu bec rosat gros i doblegat, i negre a la punta, el seu llarg coll i les seves llargues potes de
color rosa, grisenques en els joves. Quan vola ho fa amb el coll i les potes
totalment esteses.
La població a Catalunya s’estima de prop dels 5000 individus que a l’hivern
poden arribar als 10000. S’alimenta d’algues, de petits invertebrats i de plàncton
que aixeca amb el bec dels fons sorrencs.
La seva veu és un claqueig sonor que recorda el grall d’una oca.
El flamenc (Phoenicopterus roseus) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a
https://plus.google.com/u/0/photos?pid=6068212952435966194&oid=110747763211443092513&authkey=CImuismbo72FyAE
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/97896.
El flamenc (Phoenicopterus roseus) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a
https://plus.google.com/u/0/photos?pid=6068212952435966194&oid=110747763211443092513&authkey=CImuismbo72FyAE
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/97896.
Veu: Jordi Calvet, XC97896.
Accesible a www.xeno-canto.org/97896
dimarts, 13 de gener del 2015
El xarxet comú
El xarxet comú (Anas crecca)
És el més petit dels ànecs europeus (35 cm). El mascle adult té el
cap castany amb una franja verda, que envolta els ulls i s’allarga fins el
clatell, limitada per una franja estreta de color groc. El plomatge és grisenc
amb una lleugera banda lateral blanca i amb taca groguenca a cada costat de la
cua. La femella és d’un bru clapejat. Mascle i femella comparteixen una taca
alar verda.
Viu als aiguamolls, pantans i estanyols i en les aigües
tranquil·les dels rius. És hivernant tot i que algun exemplar el podem veure a
l’estiu. La seva població s’estima al voltant dels 30 000 exemplars. S’alimenta
de plantes aquàtiques, de llavors i d’alguns insectes, cucs i mol·luscs.
La veu de la femella fa és un cucleig alt i rogallós i la del
mascle un breu cric.
El xarxet comú (Anas crecca) de d'Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/u/0/photos?pid=6068204544658056002&oid=110747763211443092513&authkey=CImuismbo72FyAE
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/sounds/uploaded/ZXDJTHQFDW/XC147726-SARCELLES%20D%27HIVER%20parades%2032%20perso%2023%20050204%209h35%20misery.mp3.
Veu: Julien Rochefort, XC147726. Accesible a www.xeno-canto.org/147726
Subscriure's a:
Missatges (Atom)