El cames llargues

El cames llargues (Himantopus himantopus)

El cames llargues, que fa uns 37 cm de llargària, té el bec negre, recte i fi, la figura elegant, estilitzada, per la gran llargada de les seves potes rosades, i el plomatge negre (cap, clatell i ales) i blanc (per sota i pel cap més a les femelles que als mascles). Vola amb el coll i les potes estirats. És estiuenc tot i que alguns exemplars passen també aquí l'hivern. La seva població s'estima entre 3000 i 10000 individus.

Viu als arrossars i als aiguamolls i altres llocs inundats per una fina capa d’aigua damunt la qual es mou amb un comportament nerviós. S’alimenta d’insectes , de cucs i de petits mol·luscs.

Sol ser silenciós excepte a l’època de cria en la qual té una veu molt sorollosa, un crit agut, que foragita els possibles depredadors.

El cames llargues (Himantopus himantopus) d'Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5564385468678823586?banner=pwa&pid=5564385468678823586&oid=110747763211443092513
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/sounds/uploaded/PNYKOPBQBQ/HHIM06h44m28s01apr2012.mp3.

L'Ànec blanc

L'ànec blanc (Tadorna tadorna)

Ànec d’uns 60 cm amb plomatge majoritàriament blanc, amb el cap i el coll de color verd fosc-negrós i de bec vermell que en el mascle presenta una protuberància a la part superior (com es veu a la fotografia). També té una banda de color castany al voltant del pit, una franja fosca per la part ventral i plomes negres a les ales.

Viu en llocs sorrencs, fangosos, a llocs amb aigües poc fondes (llacs, aiguamolls...), en camps i s’alimenta de mol·luscs, petits crustacis, insectes, peixets i d’herbes. 

Cria al nord d’Europa. A Catalunya és hivernant tot i que alguns exemplars hi són tot l’any. Als litorals catalans és rar, uns 1000 exemplars, però es troba en expansió. Algunes parelles han criat al Delta de l’Ebre. 

La seva veu és un xiulet fort i grinyolant.

L'ànec blanc (Tadorna tadorna) d'Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Creat a partir d'una obra disponible a

https://plus.google.com/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5936106449649177282?banner=pwa&pid=5936106449649177282&oid=110747763211443092513

Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a

http://www.xeno-canto.org/sounds/uploaded/RFGQDPLDEC/XC146570-Gravand%20XC%20Her%C3%B8y%20M-og%20R%20-22.03.kl.10.30%20LS110695.mp3.

La fredeluga

La fredeluga (Vanellus vanellus)

És un ocell d’uns 30 cm limícola que s’observa a gairebé tots els hàbitats, també en els terrestres, a partir de l'època de pas i roman al nostre país durant el període hivernenc d’aquí li ve el nom.

Es pot distingir fàcilment pel plomall que presenta al cap (més llarg en els mascles que en les femelles), el seu bec  i pel seu plomatge verdós fosc-negre iridescent per la part dorsal mentre que la part ventral és blanca. Té un vol desordenat i no és estrany veure’n estols de centenars d’individus. La seva veu és estrident, incisiva. Viu en aiguamolls, camps i prats.

S’alimenta d’insectes, de cucs i d’altres invertebrats.

La seva població s’estima en uns 100 000 exemplars i, tot i que és hivernant, s’han localitzat individus estiuejants alguns dels quals han criat.

La fredeluga (Vanellus vanellus) d'Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Creat a partir d'una obra disponible a

https://plus.google.com/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5564385442647807138?banner=pwa&pid=5564385442647807138&oid=110747763211443092513

Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/67486.

Documentar-se sobre els ocells

Els ocells a la xarxa

Espais naturals protegits http://www.gencat.es/darp/medi/pein/eparcs02.htm

Estació Ornitològica del Baix Cinca http://www.readysoft.es/mequinensa/moixo/

Grup d’Ornitologia Balear http://www.ocea.es/gob/gob.htm

Guía práctica de las Aves de España http://www.mundofree.com/carferg/

Institut Català d’Ornitologia http://www.ornitologia.org/

Los Pájaros y sus nombres http://www.mumm.ac.be/~serge/birds/home_es.html

Oiseaux.net pàgina de l’associació Ecopains d'abord,  http://www.oiseaux.net/

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà http://www.aiguamolls.org/index_a.htm

Rare Birds in Spain  http://www.rarebirdspain.net/home.htm

Sociedad Española de  Ornitologia http://www.seo.org/


Llibres d'ocells

DEL HOYO, J. I SARGATAL, J. (1989): On Observar Ocells a Catalunya. Barcelona: Lynx.

FERRER, X., MARTÍNEZ, A. i MUNTANER. J. et al. (1986): Ocells. Volum 12 de la Història Natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

HARANT, H. i JARRY, D. (1973): Guide du Naturaliste dans le Midi de la France. II. La garrigue, le maquis, les cultures. Neuchâtel: Delachaux et Niestlé.

JONSSON, L. (1994): Ocells d’Europa amb el Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Barcelona: Edicions Omega.

MALUQUER,J. (1981): Els Ocells de les Terres Catalanes. Barcelona: Ed. Barcino.

MALUQUER,J. (2008): Conèixer i estimar els ocells. Barcelona: Ed. Pòrtic.

MUNTANER, J. FERRER, X. i A. MARTÍNEZ (ed.) (1983): Atlas dels Ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Barcelona: Ketres.

PETERSON, R. MOUNTFORT, G. i HOLLON P.A.D. (1996): Guia decamp dels Ocells dels Països Catalans i d’Europa. Barcelona: Edicions Omega.

SVENSSON, LARS (2010). Guia d'ocells. Europa i regió mediterrània. Barcelona. Edicions Omega.

Veus d'ocells a la xarxa

http://www.xeno-canto.org/collection/area/europe

Lloc web per compartir enregistraments de les veus d'ocells silvestres de tot el món.

El cigne mut

El cigne mut (Cignus olor)

Aquest ocell de gran envergadura, 140-160 cm, neda tranquil·lament amb una gran elegància per aigües marítimes, aiguamolls, rius i estanys. El seu llarg coll en forma de S i el bec vermell amb una protuberància negra a la base destaquen del blanc immaculat del seu plomatge. Antigament la seva presència, a l'hivern, era esporàdica. Ara la seva població, en estat salvatge, s'estima en unes 20 parelles, però està en expansió, i el podem observar, de forma irregular, a qualsevol aiguamoll de Catalunya, a causa de les poblacions dels estanys d'alguns parcs urbans des dels quals s'han escapat. Va ésser introduït als Aiguamolls de l'Empordà i l'aiguabarreig del Segre-Cinca.

S'alimenta de plantes aquàtiques i nia a terra o sobre un munt de vegetació (canyes, canyís, algues...). Tot i que és força silenciós emet diversos sons.
.

Cigne mut (Cygnus olor) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a
https://plus.google.com/photos/110747763211443092513/albums/5724986669278701505/5933970137586058034?banner=pwa&authkey=CImuismbo72FyAE&pid=5933970137586058034&oid=110747763211443092513
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/42530.

El gavià argentat

El gavià argentat (Larus michahellis)

Els gavians són ocells de la família dels làrids, com les gavines, però de mida mitjana o gran (més de 50 cm). Gavines i gavians són animals generalment piscívors, i com a tals, vinculats al mar i a la zona litoral tot i que s'endinsen al continent seguint els cursos dels rius o a la cerca d'embassaments. Ara però també ho fan a la cerca d'abocadors d'escombraries on troben residus de què alimentar-se la qual cosa ha afavorit el creixement de la població, entre d'altres, de gavians argentats a Catalunya, que s'estima en més de 10500 parelles. El gavià argentat és un ocell gran d'uns 50 cm amb les potes grogues i el bec grocs, però amb una taca vermella, de plomatge blanc i amb el dors gris com les ales que acaben amb les puntes negres. Destaquem del seu comportament la veu cridanera i la seva agressivitat en la defensa del territori.

Les principals zones de reproducció són el delta de l'Ebre i les illes Medes.


Aquesta obra de Ocells del meu país- Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a
https://plus.google.com/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5899379547229378754?banner=pwa&pid=5899379547229378754&oid=110747763211443092513
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/130643

El gaig

El gaig (Garrulus glandarius)

De forma força semblant a la garsa, però més petit (32-35 cm) i rodanxó, és el vigilant del bosc, el seu hàbitat preferit (alzinars, rouredes i fagedes). Quan hi entrem llença el seu critd’alerta, un reclam sorollós, un repetititu “gaig-gaig”, anunciant als altres pobladors que un intrús ha entrat a casa seva. Expliquen que, en la fugida d’Egipte, quan Maria i el nen Jesús, s’havien amagat per passar desapercebuts als soldats, un gaig en delatà la seva presència, i Maria li va llençar una maledicció: “Gaig ets, gaig seràs i per més que mengis no t’engreixaràs”, la qual cosa diuen que explica perquè és un animal tant poc apreciat pels caçadors car té molta ploma i poca carn.

Té el cos de color terrós (bru-marró clar), el carpó blanc i la cua negra amb la punta de les ales que tenen una taca blanca i un conjunt de plomes amb franges blaves i negres molt vistoses. S'alimenta d'aglans i d'altres fruits silvestres tot i que ara, el gaig, sembla que s’ha tornat urbà o suburbà.

El gaig és el còrvid més abundant del nostre país. La població s'estima d'entre 110000 i 150000 parelles.



Gaig (Garrulus glandarius) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a
https://plus.google.com/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/5899101647642987266?pid=5899101647642987266&oid=110747763211443092513
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a www.xeno-canto.org/112636