L'oca vulgar

Oca vulgar (Anser anser)

Viu en llocs aigualosos, de poca fondària (llacs, arrossars, aiguamolls...). És un ocell hivernant, ens visita de setembre a març, corpulent, d'uns 80 cm. El seu plomatge és grisenc-marronós amb la part anterior més clara. El bec és robust i ataronjat i les potes roses. El seu vol és pesat, per la seva corpulència, i en grup ho fa en formacions en V. La seva alimentació és bàsicament vegetariana. I aquesta és la seva veu.

Volker Arnold, XC128215. Accessible at www.xeno-canto.org/128215

El cabussó collnegre

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)

És un ocell d’ambients aquàtics, no massa bon volador però si bon nedador i cabussador. Fa de 28 a 34 cm. Té el cos rodanxó. Quan llu el plomatge estival el cap i el coll són negres amb uns plomalls grocs sobre l’ull i la zona auricular i la resta del plomatge negre i la part ventral vermellosa. El plomatge hivernal  es caracteritza pel cap negre fins sota de l’ull i després una taca blanca que s’estén per la part del davant del coll, amb un collaret gris,  mentre que la part del darrere del coll és negre, com la part dorsal, mentre que la part ventral és grisa. S’alimenta de peixos i d’invertebrats aquàtics. És hivernant. La seva població s’estima entre 12.000 i 30.000 parelles. El seu reclam és característic mentre que és silenciós a l'hivern.

Veu: Patrik Åberg, XC26932. Accessible at www.xeno-canto.org/269322

La polla d'aigua

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

És un ocell d’ambients aquàtics, generalment d’aigües tranquil·les, llacs, estanys, sèquies, rius i rierols, força resistent a la salinitat i a la contaminació. Fa de 27 a 31 cm. Té el bec vermell amb la punta groga. El plomatge és de color gris pissarra amb el cap i el coll més foscos. Té als costats dues línies de color blanc sota la cua que és força llarga i té les potes verdes. Els individus joves són marronosos. S’alimenten de plantes, fruits, llavors,  i de petits animals. Té un comportament inquiet i al més mínim moviment s’amaga entre la vegetació, on nia. La seva població s’estima entre 12.000 i 30.000 parelles. Es pot endevinar la seva presència pel seu fort reclam.

Reclam: Peter Boesman, XC281023. Accessible a www.xeno-canto.org/281023

La cadernera

Cadernera (Carduelis carduelis)

Deu el seu nom a l’afició per les llavors dels cards. Fa de 12 a 14 cm de llargària. Té el bec llarg i punxegut, la cara vermella però que es torna negre cap enrere i cap els costats mentre que les galtes són blanques. El dors és marronós i les ales negres amb una franja groga. La cua és negra i el carpó blanquinós. Els individus joves tenen el cap, el dors i el pit llistats de color gris-marronós i les ales com els adults. Sovint però se la identifica, abans de veure-la, pel seu reclam.

S’alimenta de llavors de card que extreu amb el bec amb gran destresa i amb altres llavors mentre que els polls són alimentats al niu amb insectes. Nia al arbres tant de les zones arbrades (forestals, agrícoles, parcs) i com a d’altres espais sempre que hi hagi arbres.

El nombre de parelles reproductores, a Catalunya, s’estima en mig milió. La població augmenta a la tardor per l’arribada d’exemplars del nord d’Europa.
És l'onzena espècie d'ocell més comuna.

Reclam accessible a https://www.freesound.org/people/ginerantoni1/sounds/350612/

Flamencs a la Tancada - Delta de l'Ebre

Estàvem observant un nombrós grup de flamencs (Phoenicopterus roseus) des del mirador Albert Rull a la llacuna de la Tancada al Delta de l'Ebre i de sobte es van enlairar tots a la vegada.

El becplaner

Becplaner (Platalea leucorodia)

És un gran ocell de gairebé un metre d’alçada (80-93 cm) i d’una envergadura de 120-135 cm que es distingeix pel seu bec negre llarg i pla, en forma d’espàtula, El plomatge és blanc i en període reproductor es distingeix un plomall groc al clatell i una taca també groga al pit. Les potes són negres. Habita les zones humides. A  Catalunya el trobem com a hivernant, escàs, i el podem veure, en migració, al litoral i a les zones humides, a la tardor i a la primavera. S’alimenta de mol·luscs, crustacis i peixos. És una espècie força silenciosa.

El becplaner (Platalea leucorodia) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/u/0/photos/highlights?authkey=CImuismbo72FyAE&pid=6185894456289155906&oid=110747763211443092513
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/213137. 

So: Frank Lambert, XC213137. Accessible a www.xeno-canto.org/213137

La cigonya blanca

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

Ocell de grans dimensions, de pop més d'un metre d'alçada (95-110 cm), d'entre 2 i 4 kg de pes i d'una envergadura alar de 180 a 218 cm. Té el bec llarg i les potes també llargues i de color rosat, grises-negres en els joves, i el plomatge blanc llevat de les puntes de les ales que són negres. Viu en camps i prats anegats o en herbeis propers a l'aigua on trobar amb què alimentar-se (rèptils, amfibis, insectes, peixos, ocells...). Cria fent grans nius amb tronquets i branquetes a les parts altes de les capçades dels arbres, a les teulades, als campanars o en pals dels serveis de telefonia o electricitat. A l'hivern migren cap a l'Àfrica tot i que alguns exemplars hivernen a Catalunya i al sud de la península ibèrica.

La població estimada és de prop d’un miler d’individus. El so que emet és el claqueig  que es produeix quan bat les mandíbules del seu bec.

La cigonya blanca (Ciconia ciconia) de Ocells del meu país - Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Creat a partir d'una obra disponible a https://plus.google.com/photos/110747763211443092513/albums/5564382882147906449/6185855855520590322?pid=6185855855520590322&oid=110747763211443092513

Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.xeno-canto.org/244232. 

So: Jordi Calvet, XC244232. Accesible a www.xeno-canto.org/244232