L'ànec collverd

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

És l’ànec més comú, fins a 20000 parelles que a l’hivern augmenten per l’arribada d’exemplars hivernants del centre i nord d’Europa. Viu a zones humides, aiguamolls, embassaments, rius i rierols però també en estanys artificials de parcs i jardins.

Robust, fa fins a 60 cm. El mascle té el cap verd, el bec groc, una franja blanca al voltant del coll, el pit castany, i el ventre i el dors grisencs, i la femella té el plomatge castany clapejat, bec grisenc amb taques grogues als costats i una franja ocular fosca. Tant mascle com femella tenen una taca blau-violàcia a l’ala. El mascle fora de l’època de cria té colors apagats i es distingeix de la femella pel bec groc. La seva alimentació és omnívora. I així nyequeja .

Alexandre Moreira, XC357091. Accessible at www.xeno-canto.org/357091

L'ànec griset

Ànec griset (Anas strepera)

Viu en zones humides, de poca fondària. Més petit que l’ànec collverd, 50 cm, l’adult mascle té el bec negre i, la femella, fosc pel damunt i parts laterals ataronjades. El mascle té el plomatge grisenc i el pit clapejat, i la femella brunenc i el pit clapejat més clar i, tant l’un com l’altre sexe, tenen una taca blanca a la part posterior de l’ala. En època no nupcial mascle i joves es confonen amb la femella. Les potes són ataronjades. Les femelles es confonen amb les de l’ànec collverd o amb les de l’ànec cuallarg si no fos per la taca blanca. Mengen fulles, arrels, insectes, cargols...

Hiverna al nostre país, el podem veure d’octubre a febrer, fins a 5000 exemplars, i alguns exemplars nien al Delta de l’Ebre i als Aiguamolls de l’Empordà, unes 350 parelles, on resideixen tot l'any. Aquesta és la seva veu

Lars Lachmann, XC359036. Accessible at www.xeno-canto.org/359036

L'oca vulgar

Oca vulgar (Anser anser)

Viu en llocs aigualosos, de poca fondària (llacs, arrossars, aiguamolls...). És un ocell hivernant, ens visita de setembre a març, corpulent, d'uns 80 cm. El seu plomatge és grisenc-marronós amb la part anterior més clara. El bec és robust i ataronjat i les potes roses. El seu vol és pesat, per la seva corpulència, i en grup ho fa en formacions en V. La seva alimentació és bàsicament vegetariana. I aquesta és la seva veu.

Volker Arnold, XC128215. Accessible at www.xeno-canto.org/128215

El cabussó collnegre

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)

És un ocell d’ambients aquàtics, no massa bon volador però si bon nedador i cabussador. Fa de 28 a 34 cm. Té el cos rodanxó. Quan llu el plomatge estival el cap i el coll són negres amb uns plomalls grocs sobre l’ull i la zona auricular i la resta del plomatge negre i la part ventral vermellosa. El plomatge hivernal  es caracteritza pel cap negre fins sota de l’ull i després una taca blanca que s’estén per la part del davant del coll, amb un collaret gris,  mentre que la part del darrere del coll és negre, com la part dorsal, mentre que la part ventral és grisa. S’alimenta de peixos i d’invertebrats aquàtics. És hivernant. La seva població s’estima entre 12.000 i 30.000 parelles. El seu reclam és característic mentre que és silenciós a l'hivern.

Veu: Patrik Åberg, XC26932. Accessible at www.xeno-canto.org/269322

La polla d'aigua

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

És un ocell d’ambients aquàtics, generalment d’aigües tranquil·les, llacs, estanys, sèquies, rius i rierols, força resistent a la salinitat i a la contaminació. Fa de 27 a 31 cm. Té el bec vermell amb la punta groga. El plomatge és de color gris pissarra amb el cap i el coll més foscos. Té als costats dues línies de color blanc sota la cua que és força llarga i té les potes verdes. Els individus joves són marronosos. S’alimenten de plantes, fruits, llavors,  i de petits animals. Té un comportament inquiet i al més mínim moviment s’amaga entre la vegetació, on nia. La seva població s’estima entre 12.000 i 30.000 parelles. Es pot endevinar la seva presència pel seu fort reclam.

Reclam: Peter Boesman, XC281023. Accessible a www.xeno-canto.org/281023

La cadernera

Cadernera (Carduelis carduelis)

Deu el seu nom a l’afició per les llavors dels cards. Fa de 12 a 14 cm de llargària. Té el bec llarg i punxegut, la cara vermella però que es torna negre cap enrere i cap els costats mentre que les galtes són blanques. El dors és marronós i les ales negres amb una franja groga. La cua és negra i el carpó blanquinós. Els individus joves tenen el cap, el dors i el pit llistats de color gris-marronós i les ales com els adults. Sovint però se la identifica, abans de veure-la, pel seu reclam.

S’alimenta de llavors de card que extreu amb el bec amb gran destresa i amb altres llavors mentre que els polls són alimentats al niu amb insectes. Nia al arbres tant de les zones arbrades (forestals, agrícoles, parcs) i com a d’altres espais sempre que hi hagi arbres.

El nombre de parelles reproductores, a Catalunya, s’estima en mig milió. La població augmenta a la tardor per l’arribada d’exemplars del nord d’Europa.
És l'onzena espècie d'ocell més comuna.

Reclam accessible a https://www.freesound.org/people/ginerantoni1/sounds/350612/

Flamencs a la Tancada - Delta de l'Ebre

Estàvem observant un nombrós grup de flamencs (Phoenicopterus roseus) des del mirador Albert Rull a la llacuna de la Tancada al Delta de l'Ebre i de sobte es van enlairar tots a la vegada.