El colom roquer (Columba livia) o domèstic, perquè aquesta espècie és de la que es deriven els coloms domèstics, fa de 25 a 35 cm, té el plomatge gris-blavós, més fosc al cap, coll i pit, amb irisacions, menors a la femella, el carpó és blanc i té dues bandes fosques a les ales que es veuen bé quan les té plegades. També és fosca la punta de la cua. El bec és negrós i a la part superior té una cera blanquinosa. Les potes són d’un vermell purpuri. La femella és semblant al mascle però les irisacions són menys intenses i es limiten als costats i zona posterior; el seu pit és menys voluminós i més fosc.
En principi es tracta d’una espècie rupícola però que ha colonitzat pobles i ciutats on arriben a ser una autèntica plaga perquè en disposar d’aliment i aixopluc es reprodueixen tot l’any. Murs i teulades recorden els espadats on viuen les poblacions salvatges.
Els coloms roquers són, en general, sedentaris i rarament s'allunyen de la seva regió natal, s’alimenten a terra, són principalment granívors (llavors de cereals, lleguminoses...) però també mengen fruits (lledons...), brots, insectes, erugues, cucs i cargols.
La seva veu és el conegut parrupeig.
Jacobo Ramil MIllarengo, XC695799. Accessible a www.xeno-canto.org/695799
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada