És un ocell limícola de bec llarg ataronjat a la base i negre a la punta, de potes llargues negres, de 37-42 cm, migrador, que se'l sol veure pel març-abril o pel setembre-octubre i hivernant al delta de l'Ebre, mentre que a les altres zones humides és escàs o ocasional com a hivernant. Té el coll i el pit ataronjats i les parts inferiors blanques amb franges fosques i el cos acaba amb una cua negra (plomatge nupcial). A l'hivern, la part superior és gris fosc, més clar al coll, i la part inferior blanc grisenca (plomatge postnupcial). El mascle és més petit i més acolorit que la femella. Prefereix l'aigua salada als aiguamolls d'aigua dolça, però també mostra una certa predilecció per les masses d'aigua salobre i és per això que ocupa aiguamolls, saladars, arrossars... on es pot veure, amb altres limícoles, a la recerca de cucs, larves i petits crustacis. Tanmateix, no sempre busca el seu aliment a l'aigua, sinó també a la sorra, als camps llaurats, als prats on caça els cucs de terra. Quan vola emet un ràpid i nasal cueta-cueta-cueta, i algunes vocalitzacions que recorden les que fa la fredeluga.
Olivier SWIFT, Hélène CARTAUD, XC641497. Accessible a www.xeno-canto.org/641497
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada